Homeschooling o Escolarització? (27 de Novembre)

La sessió d’avui l’hem dedicada, la major part del temps a reflexionar i entendre què és allò del homeschooling. També hem parlat sobre el moviment que existeix i hem obert un debat sobre si aquest hauria de ser regulat i legalitzat per part de l’Estat, si fóra així, els xiquets i les xiquetes podrien obtenir els mateixos títols acadèmics que els que acudeixen a l’escola però des de casa.

El homeschooling és un moviment que persegueix educar als xiquets i les xiquetes des del context familiar, fóra de les institucions educatives formals. Hi ha un cosa que hem de tindre en compte i és que en altres països del món la opció del homeschooling és una opció legal per als pares que poden i volen fer-se càrrec de la formació dels seus fills en un altre ambient. Alguns països en els que està regulat són per exemple Canadà, que té més de 20.000 xiquets educats a la llar, al Regne Unit són més de 60.000 estudiant en aquest sistema, Estats Units, Chile o Irlanda.

Al nostre país no està legalitzat. No obstant això, veig necessari pegar una ullada a la Llei Orgànica d’Educació per a saber què estableix com a ensenyança bàsica (primària i secundària) i en quines circumstàncies s’ha de donar. L’article 4 fa referència a que l’Educació bàsica és obligatòria i gratuïta per a totes les persones, a més l’Educació compren 10 anys d’escolaritat, ja que es desenvolupa entre els 6 i 16 anys d’edat.

Però açò significa que no es puga educar als fills des de casa? No, en absolut. Existeix el dret d’educar als fills des de l’àmbit familiar, però s’ha de ser conscient que ni les autoritats educatives ni l’administració van a posar facilitats ni van a fomentar-ho. Ara bé, també augmenta el risc de que Serveis Socials vulguin averiguar perquè el xiquet o la xiqueta no està escolaritzat/da, ja que es considera que el xiquet/a podria estar en risc de desemparament. Per tant, existeix un buit legal en quant a aquesta opció educativa, ja que no hi ha cap llei que diga que no és legal el homeschooling però tampoc està regulada a nivell nacional.

Aquesta, per a mi, és una alternativa a l’escolarització que pense que deuria de ser regulada per part de l’Estat, crec que hi ha que oferir a les famílies eixa possibilitat. Això no vol dir que em mostre contrària a l’escolarització, ja que considere que l’educació en l’àmbit escolar formal ofereix als xiquets altres beneficis als que no pot arribar l’educació en casa. Els nens a l’escola es socialitzen amb el seu grup d’iguals i és innegable que la socialització amb els demés millora el desenvolupament integral de la persona, ja que, des del naixement som éssers socials que necessitem relacionar-nos, compartir experiències i ajudar-nos. El aspecte social és un dels fonamentals que hem d’apuntar, en casa el xiqueta o la xiqueta no va a tenir l’oportunitat de relacionar-se amb altres xiquets. Un altre aspecte al que cal fer referència és a la formació dels pares, ja que aquests van a ser els únics responsables de que els xiquets aprenguen els continguts necessaris per a estar preparats per accedir als estudis superiors. Per tant, crec que s’hauria de posar l’èmfasi en aquesta qüestió... tots els pares estan preparats per a poder fer-se càrrec de l’educació i formació acadèmica dels seus fills?

Sobre aquest tema ens sorgeix un problema i és que en algunes famílies s’educaria a l’infant segons els seus valors o conviccions morals i religioses . En canvi, l’escolarització permet a l’alumne la possibilitat d’escollir els seus propis valors o creences, diferents a les dels seus pares. Per tant, podem afirmar que l’escola té un caràcter integrador a diferència de l’àmbit familiar, ja que es compren d’alumnes ben diferents, de diferents cultures, religió, situació econòmica... i ofereix a l’alumne nombroses possibilitats de pensament.

Altra qüestió que ens sorgeix analitzant aquest fenòmen és el tema econòmic. Les famílies que escollixen l’educació dels menor com una opció personal han de disposar dels mitjans econòmics necessaris i, dedicar-se  plenament a aquesta tasca, moltes vegades sense poder treballar, pel que arribem a la conclusió de que sols les famílies que tinguen un nivell econòmic alt podran dedicar-se a l’educació dels seus fills. Encara que, investigant sobre açò he llegit diferents opinions en les quals els pares diuen que ells invertixen el que ells creuen necessari, a més, per als llibres de lectura poden utilitzar els de les biblioteques... osiga que tampoc ens queda clar fins a quin punt és una opció més econòmica l’escolarització que l’educació a la llar.

La meva opinió és que l’escolarització és una oportunitat única que ens permet socialitzar-nos amb les persones, aprendre normes i valors i ens prepara per a conviure en societat. A més, permet que totes les persones tinguen accés a una educació bàsica, independentment de la seva condició econòmica, religió o creença. No obstant això, pense que el homeschooling es deuria de regular i així tindríem més controlat el que els pares ensenyen als seus fills. Si es legalitzés es podrien establir uns objectius comuns a aconseguir (tant en l’àmbit familiar com en l’escolar) i això milloraria innegablement la seva intervenció, ja que l’educació aniria més encaminada a uns objectius determinats establerts en el currículum, i no sols al que els pares volguessin ensenyar als infants. L’avantatge fonamental és que els títols serien equiparables als de l’escolarització i el procés de “convalidació” seria més fàcil per  a les famílies, osiga que tot el que siga facilitar i donar llibertat per a educar em pareix genial.

El homeschooling deuria ser legalitzat a Espanya, que penseu? Us convide a que doneu la vostra opinió, afegiu el que cregueu oportú i reflexioneu sobre aquesta manera alternativa d'educar a l'escolarització. No oblidem que aquesta forma d'educar era la forma natural d'educació fins fa uns segles que es formàren les primeres escoles.